Ara fa 100 anys

Glòria Marcos i Martí,
Diputada d’EUPV a les Corts Valencianes

Les constants protestes i els motins contra el “odiat” impost de consums proliferaven en la segona meitat del s.XIX , constituint un capítol de la protesta social i de la resistència col·lectiva davant dels impostos indirectes, en els que cada vegada més es basava la recaptació de les hisendes locals (Els recorda, hores d’ara, alguna cosa semblant?).

A més, en aquest període, junt amb l'inici de la industrialització i l'organització de les capes populars, a poc a poc es produeïx, al nostre país, un progressiu procés de descomposició del poder que havia tingut l'Església espanyola. Llavors, la laïcitat penetrava a Espanya, generant l'establiment de centres obrers, cooperatives o grups pacifistes. Entre moltes altres propostes de les que feien referencia a l’educació en nous valors, destaca l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que plantejava l'emancipació ideològica de l'estat burgés i, per això, va ser brutalment represaliat després de la setmana revolucionària. És en aquest context, i a partir de la vaga general convocada per a impedir l'embarcament dels reservistes amb destinació a la guerra del Marroc, al juliol de 1909, fa cent anys, quan esclata la setmana tràgica. Així doncs es produeïx una verdadera lluita de classes: d'una part la burgesia, recolçada per l'església i la monarquia borbònica, i d'una altra les capes mitjanes i els sectors populars, organitzats en associacions obreres.

Fa cent anys d'aquella revolució de juliol, en la que homes i dones es rebel·laven; defenien els drets en compte de la caritat; es parlava d'igualtat, de mitjans anticonceptius, de pacifisme, de llengües pròpies i diverses, de ciència i naturalesa, d'ètica, d'ensenyament lliure, d'escoles no elitistes, de solidaritat i de tolerància.

Per què serà que cent anys després pareix que moltes coses no han canviat i que és necessari continuar protestant i reivindicant quasi el mateix?