Més per menys

Estefania Candel, secretària de Política Municipal d’EUPV i regidora a l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer

Des què a finals de l’any passat començaren amb els plans de fons local, el famós “Pla Zapatero”, ara s’ha unit també una altra administració amb el “Pla Camps”. Pareixia que finalment les administracions central i autonòmica s’havien replantejat seriosament el tema del finançament local, una demanda de tots els municipis des de fa mol de temps.

El Pla Zapatero ha invertit 8.000.000.000€ dels quals al País Valencià ens ha tocat 828.592.808€, és a dir un 10’35%, 177€ per habitant.

El Pla Camps va a destinar uns 1020 milions d’euros repartits en tres plans.

Tots aquests plans s’han presentat per a afrontar la crisi, uns plans que, entre altres mesures, opten per dinamitzar la inversió local. Aquests diners són per a obra pública, no per a contractar a gent directament des dels ajuntaments ja que passa a mans d’empreses privades, és a dir constructores. No s’ha pensat tant en salvar llocs de treball com en salvar constructores.

No entrarem a valorar els plans, ni el poc temps que s’ha tingut des de les administracions locals per poder-ho tramitar tot. El que sí que ens preocupa és la intenció d’aquestes dues administracions que, en primer lloc, personalitzen aquestes ajudes amb el nom dels dos presidents amb una clara intenció de marketing, i , per una altra, ho venen com si fos suficient per pal·liar els efectes de la crisi.

En compte d’ampliar el finançament als Ajuntaments, com se sol·licitava, han decidit donar una ajuda molt concreta, que evidentment no servirà a la llarga perquè sols es tracta d’un “pedaç”. Fa uns mesos els grups municipals d’EUPV registràrem mocions per tot el País Valencià sobre el finançament local. Explicàvem que retallar el finançament local significava reduir la despesa social i limitar els mitjans per abordar les situacions de necessitat que s’estan generant conseqüència de la crisi econòmica. I demanàvem diverses coses, entre altres: un finançament suficient i transparent per a les corporacions locals, el reconeixement del deute històric municipal generat com conseqüència de les despeses impròpies assumides pels Ajuntaments, l’exigència al Govern d’aprovar una nova llei de finançament local, ...

I ara arriben a tots els ajuntaments les transferències de l’Estat provinents dels tributs, que han disminuït en alguns ajuntaments fins i tot en un 10%, segons ells pel descens de la recaptació. Això significa que mentre publiciten els grans plans redueixen la despesa corrent dels ajuntaments. I pitjor és quan més menut és el municipi.

Donen per un costat mentre retallen per un altre....