El portaveu dels empresaris

Glòria Marcos i Martí
Ex-coordinadora d'EUPV

 

Sembla evident que entre les qüestions que marcaran l'agenda de 2010 se situen el diàleg social i la reforma del mercat laboral. Atés que ens trobem davant d'un greu i profund període de crisi i de pèrdua de llocs de treball, pareix necessari abordar, amb serietat, quins són els canvis que cal introduir per a millorar la situació dels col·lectius que més estan patint el fracàs del sistema.

Però els empresaris i els seus portaveus segueixen entelats a  exigir més flexibilitat, abaratiment de l'acomiadament, reducció de les aportacions a la Seguretat Social, i, fins i tot, alguns com  F. Pons, president d'AVE, la reducció dels salaris. Se suposa que, com sempre, pretenen aprofitar la crisi i la desocupació per a maximitzar els seus beneficis. Curiosament, en cap moment plantegen incrementar la cobertura i els drets socials per als desocupats, millorar les pensions o reduir els beneficis empresarials, tampoc pareixen disposats a explorar noves propostes com la reducció del temps de treball. 

Si tenim en compte que les condicions del mercat laboral espanyol són tan flexibles que existeixen més d'una dotzena de contractes, l'acomiadament és tan barat que és impossible empitjorar-lo i el nostre salari mínim està entre els més baixos de la UE. Què més volen? Com va dir una vegada el Sr. Cuevas, quan presidia la CEOE: “cal aconseguir ritmes de producció dels països del primer món i condicions de treball com les existents en el sud-est asiàtic”.

És cert que la CEOE ha canviat de president, però el Sr. Díaz Ferrán tampoc pareix tindre la credibilitat necessària per a abordar el diàlog social. Aquest empresari que ha deixat a 640 treballadors en l’atur i no els ha pagat els seus salaris des de fa més de sis mesos, que ha abandonat a la seua sort a més de 7.000 viatgers, que va estar venent bitllets d'Air Comet sabent que els avions no volarien, i que inclús ha fet públic que ell no haguera comprat un bitllet de la seua empresa. Un empresari que deu més de 26 milions de € a CajaMadrid, que l’ha expulsat del Consell d'Administració, no sembla molt fiable. Però si les organitzacions empresarials continuen apostant per aquest senyor com el seu portaveu serà que, com a mínim, comparteixen els seus indesitjables mètodes. Així doncs, apanyats estem.