Ataquen les nostres tradicions?

Glòria Marcos i Martí
Ex-coordinadora d'EUPV

 

Fidel a la seua tàctica de cultivar el victimisme, el PP del País Valencià ha trobat un altre filó que promet explotar fins a emportar-nos a l'enrogiment propi i a la vergonya aliena. Si  molts valencians hem patit davant de les consignes demagògiquess de “aigua per a tots”, “ara som 5 milions” o davant d'aquell  despropòsit de la “clàusula Camps”, ara la cosa necessitarà  grandíssimes dosis de paciència o apostar directament per l'exili. Va la cosa de competències i tradicions i, de nou, al crit del Palleter, Rita/Camps/Cotino  -tanto monta-  insten a la rebel.lió ciutadana contra un govern, el de l'estat espanyol, que s'atreveix  -quina barbaritat, Déu meu!- a legislar traslladant directives europees, exigeix el compliment de la Llei de Costes o intervé per a protegir el patrimoni històric de tots els valencians.  He de confessar-vos que aquest fals debat em té prou enfadada, sobretot per cinisme i per l'ús que es fa dels termes. Que el PP, partit centralista, que fins i tot ha presentat recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya, parle de competències pròpies i  pretenga amb la seua invocació destruir definitivament el Cabanyal és intolerable. Però això de la tradició cal que ens ho fem mirar. Les dones que històricament hem apostat per la vindicació feminista hem presumit de “modernes”, de poc tradicionals, potser perquè per a  nosaltres era molt important fer un juí crític sobre com la norma pretenia encotillar i reprimir les nostres vides. Per tant, quan algú parla de tradicions, s'encenen totes les llums d'alerta. Es comença justificant el “parany”, mètode de caça indiscriminada d'aus  que ha de prohibir-se  si atenem a criteris de protecció del medi ambient, i podem acabar justificant el mig dol de les viudes i òrfanes, que, davant la crisi, les dones  hàgem d'abandonar el mercat laboral..., o el dret de pernada. Mentrestant, ja  hi ha més de 550.000 aturats i aturades al País Valencià i la foto de Rita, Camps i Alonso vestits de roig en un Ferrari, ens ha costat 52.800 €. Visca la modernitat!