Crisi econòmica i discurs xenòfob a Europa

Estefania Candel, secretaria de Política Municipal d’EUPV i regidora de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer.

Des de fa un temps cap ací, i sobretot amb la crisi econòmica, ens arriben comentaris i discursos cada vegada amb més connotacions racistes i intolerants.

Els màxims dirigents polítics de països com França i com Itàlia llancen missatges xenòfobs i criminalitzen els immigrants. Per a ells, la població estrangera és la responsable de la inseguretat, de la delinqüència..., i fins i tot, de la crisi econòmica.

Fins avui, possiblement la pitjor actuació des d’un estat comunitari ha estat a Itàlia amb la persecució i expulsió dels estrangers d’ètnia gitana. Totes aquestes polítiques em recorden a una altra època.

Al mateix temps, el Parlament Europeu ha aprovat per una gran majoria una Directiva de Retorn, 369 vots a favor, 197 en contra i 106 abstencions, que avui ja és coneguda com la Directiva de la vergonya. Aquesta permet retenir a un estranger 18 mesos fins la seua expulsió per estar indocumentat, l’anomenada detenció administrativa, una actuació desproporcionada per una falta administrativa. Una mesura que criminalitza la immigració ja que per detenir un estranger no caldrà una ordre judicial. Fins i tot, es podrà expulsar a menors sense tenir cap garantia que tornaran amb les seues famílies. Una vegada fora no tindran la possibilitat de tornar en cinc anys. Pareix ser que l’objectiu era harmonitzar la política migratòria europea, almenys això diuen.

Avui Espanya té un 11% de població estrangera i, al contrari de la resta d’europeus, som un país jove com a receptors d’immigració ja que fins no fa molt érem un país que emigrava.

La majoria d’aquesta població ha entrat de forma regular i una xicoteta part ho ha fet irregularment. De la que entra amb papers, una part ho fa amb visat de turista que, evidentment, caduca i automàticament passen al grup dels irregulars.

Amb aquest panorama la gent està escandalitzada i preocupada per la situació a la qual anem. Estan contínuament avisant-nos que estem en una crisi econòmica i que si no fiquen solucions la situació empitjorarà. Ens bombardegen amb dades financeres que ningú entén, de la disminució d’inversions en la construcció, de la reducció de venda de cotxes, i, sobretot, de l’augment de l’atur. Una vegada tots alertats de la gran recessió, des de les institucions ens tornen a bombardejar amb més dades, aquestes sobre la quantitat de treballadors i treballadores estrangers que s’han quedat sense treball.

Les reaccions polítiques ja les coneixem tant per part del senyor Corbacho, ministre de treball i migracions, com les del seu company d’ideologia (que no de partit) el senyor Rajoy. No sols diuen mentides i fan un mal ús de la informació sinó que amaguen les causes reals de la crisi econòmica, ja que ells són responsables.

També amaguen o no reconeixen que la immigració ha afavorit econòmicament Espanya amb les contribucions a la seguretat social i reestructurant el mercat laboral durant tot aquest temps de bonança econòmica. I també ha contribuït a rejovenir una Europa envellida. I ara que les coses no van tan bé els fem fora perquè ja no ens serveixen. És aqueixa la lectura que es fa des del govern i des del PP?

Continuant amb la mateixa línia esperpèntica, ara des de la Unió Europea, pretenen classificar els immigrants amb l’anomenada ”targeta blava”. Aquesta targeta la podran aconseguir aquells estrangers que estiguen considerats “altament qualificats” i tindran uns privilegis com, per exemple, el lliure trànsit. Pareix ser que la intenció ara és atraure sols a aquest tipus d’immigració altament preparada.

Cada vegada ens allunyem més de la realitat i s’entenen menys les coses. Ens fan creure que no hi ha suficients treballs per als estrangers i per als nacionals, però ara se selecciona els estrangers no per les seues necessitats (el motiu principal pel qual una persona decideix migrar) sinó per la seua qualificació. És que per als treballadors qualificats sí que hi ha feina? Fins ara, els immigrants estaven cobrint els llocs de treball que els espanyols no volien per poc gratificants o per salaris baixos. Molts d’aquests treballadors i treballadores són llicenciats, tècnics o han cursat estudis secundaris. Conec un ginecòleg lituà que treballa en l’obra, o un romanès llicenciat en història que treballa en el camp, i així molts exemples, com també d’espanyols que estan en la mateixa situació.

Hem arribat a un extrem en què des de les institucions públiques no es tenen problemes per classificar els ciutadans. Amb la nova directiva es crea una categoria de ciutadans amb menys drets i amb aquesta nova proposta es fa una altra selecció per veure els més capacitats. I després continuaran classificant pel color de la pell? O per la seua tendència política? O per alguna altra característica?

És important que es reflexione sobre la política de migracions, sobretot, amb les connotacions que està adquirint en l’actualitat perquè per a molts aqueix no és el món que desitgem. No podem ser espectadors mentre s’estan perjudicant els drets fonamentals de tantes persones, hem de tornar a reivindicar allò més bàsic, que “tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets” (article primer de la Declaració Universal de Drets Humans, 1948).