És el sistema, estúpid!

Manuel Colomer, integrant de la Comissió Permanent d’EUPV i membre d’Espai Alternatiu

Fa dies Joaquín Almunia, socialista i economista, i comissari europeu d'economia, declarava des de Brussel·les que era la cobdícia d'alguns el que ens ha conduït a la crisi.

És una explicació que molts repetixen estes setmanes: L'avarícia trenca el sac. La cobdícia, l'avarícia, l'egoisme... i sobretot la de “els altres”, qui vullga que siguen eixos altres: els ianquis, els financers... els abusadors vaja. En el fons Almunia deia: sense els abusadors açò no hauria passat, perquè al costat d'este capitalisme avariciós hi ha també un capitalisme prudent i mesurat, europeu, que eixe si és bo...

Però fa mal a la intel·ligència sentir eixa explicació de llavis del màxim responsable europeu d'economia. Com és possible que algú que porta 20 anys en les més altes responsabilitats en el govern de l'economia espanyola i europea faça eixa reflexió? Estem de broma? Tants anys d'experiència professional i política d'Almunia, tanta econometria, equips d'experts assessors i de costoses xarxes d'informació tècnica per a això? Per a concloure que el problema ha sigut l'avarícia?

Avarícia hi ha hagut i hi ha, i molta, però pareix que també ganes de desviar la responsabilitat, d'assenyalar cap a un altre costat i no reconèixer els fets.

Perquè vegem, teòricament l'avarícia és funcional al capitalisme; diuen els economistes liberals que és fins i tot beneficiosa socialment perquè és el motor del mercat, dels mercats. Segons ells, el mercat lliure contraposa les avarícies individuals, i les ajusta i limita fent-les socialment possibles i desitjables; és a dir el mercat s'autoregula òptimament si se li deixa actuar, eixa és la doctrina econòmica oficial. Per això el que havia que fer, les polítiques practicades en els últims decennis han sigut: flexibilitzar, liberalitzar i sobretot no intervindre; eixe ha sigut el “credo” oficial que està codificat en els Tractats de la Unió Europea que Joaquín Almunia defèn com a comissari.

Afegim que no sols la llibertat dels mercats sostenia la confiança als experts, sinó que les noves tècniques financeres, els mercats de futurs, les opcions i derivats, i les tècniques de gestió de cartera (portfolio risc) col·laboraven a reduir els riscos, i obtindre guanys i equilibris de mercat: una nova economia global aliena a les velles crisis cícliques.

A més havíem de dormir tranquils perquè junt amb tot açò, i en última instància, els excessos de l'avarícia o les trampes que poguera haver-hi estaven coberts per grans asseguradores, i estes al seu torn estaven també assegurades en els mercats reasseguradors, en Lloyd'S, a Tòquio, en fi tota una enginyeria global de seguretat.

No havia de passar res, però ha passat... i és que totes eixes garanties i tècniques estan fallant. Perquè hi ha moltes més causes junt amb la coneguda avarícia, i no sols la poca supervisió, que és un secret a veus, per això ja parlen molts economistes de la necessitat un Nou Orde Financer internacional, una xicoteta revenja de Keynes...

Però el que cal assenyalar-li a Almunia, és que han fallat unes polítiques que constituïxen el nucli del model econòmic de la Unió Europa que construïxen junts la dreta i el social-liberalisme europeu: la completa llibertat de moviments de capitals, l'absència d'una banca pública, les reduïdes condicions de la nova operativa bancària, la gestió que han fet els bancs centrals a un costat i a l'altre de l'atlàntic... Inclús ara que es busca una intervenció salvadora enfront de la contracció creditícia que s'instal·la per a llarg, s'evidenciarà la falta d'un pressupost europeu raonable.

Així, doncs junt amb els avariciosos de sempre, el problema és el sistema econòmic, i una socialdemocràcia i un projecte europeu sinó tòxics, massa intoxicats de neoliberalisme des de fa molt.

PD: Ull, és Espanya diferent? Tot el món trau pit o tranquil·litza afirmant: la banca espanyola està més neta i té més fortalesa per a aguantar este terratrèmol. Be, per ara pot ser, però comença a aparèixer un fort diferencial entre el bo espanyol i l'alemany, la prima de risc se situava esta setmana en poc més de mig punt, i és que l'enorme dèficit comercial -fill de l'euro- es deixarà notar, ja parlarem i hi haurà temps.