Declaracions i realitats

Glòria Marcos i Martí, coordinadora d’EUPV

El cap de setmana passat, una fotografia i unes declaracions de Sarkozy resumien l'absolut cinisme que professen alguns dels personatges què poblen el cosmos de la política. Deia el president francés, aquell que durant la campanya electoral defenia que havia d'haver-hi més mercat i menys estat, que ara calia apostar per la intervenció per a salvar a les empreses –curiosa posició per a aquells que presumien d'ultra liberals-. Assentat al seu costat, somreia el president italià mentres sentia: “ara cal apostar pels empresaris i castigar als especuladors”. No ho creureu, però, a pesar de la frase, a Berlusconi no se li va gelar ni un segon el somriure. És curiós com es pot afirmar quelcom amb energia i defendre el contrari en un breu espai de temps, sense posar-se roig de vergonya, o com es pot, després del suport dels ciutadans/es, abordar la defensa dels poderosos, els que sempre guanyen, i continuar castigant a la majoria, als que menys tenen. De fet, a aquells que prenen decisions per a transferir centenars de milions de dòlars o euros per a sanejar els sistemes financers, amb el propòsit de combatre la greu crisi i la terrible recessió que s'espera, fruit de l'especulació i l'enriquiment desmesurat i il.legítim, no els tremola el pols quan es tracta de fragilitzar el mercat de treball. Pareix evident que les conseqüències de la crisi seran: més desocupació; reducció dels serveis públics; pitjors condicions de vida; i, sobretot, davant de la pèrdua de referents polítics i socials, una crisi de valors que implicarà l'avanç de la insolidaritat, el racisme i la violència. Mentres McCain i Obama comparteixen les mateixes receptes, mentres Zapatero i Rajoy sembla que es barallen però insisteixen a baixar impostos sobre el patrimoni o els beneficis empresarials -si no hi ha ingressos no hi ha despesa social possible-, cada vegada pareix més urgent buscar una eixida que garanteixca recuperar l'ètica, l'austeritat, els verdaders valors implícits en la Declaració dels Drets Humans, lluitant per la globalitat dels drets, pel Treball Decent, per la pobresa 0, i per que les persones siguen el centre de les propostes polítiques. Cal mobilitzar-se perquè, una vegada més, els de sempre no ens prenguen el pèl.