Per a una vegada que parla….

Glòria Marcos, coordinadora d'EUPV

Cada vegada que parla de les seues conviccions un membre de la família reial, més em reafirme en els meus principis republicans. La reina no sembla bova ni inconscient, doncs pareix evident que coneix la ideologia “teocon” de la periodista que ha escrit el llibre de la polèmica. Així i tot, s’ha prestat voluntàriament a quedar inscrita en el món de valors de la part més conservadora de la societat espanyola, la més pròxima a la dreta extrema que representa el PP. Davant d’aquesta situació ningú s’ha quedat indiferent. E. González Pons ha realitzat unes afirmacions amb prou trellat, i s’ha guanyat la reprovació del seu partit; al contrari, el PSOE, que té de llibre de capçalera els textos de G. Lakoff, intervé de manera contradictòria respecte les seues ensenyances, només per a emprenyar al PP. Per la seua banda, els col·lectius afectats actuen amb sordina.

Els diré que les declaracions de Sofia de Grècia m’han paregut inconvenients i, sobretot, en aquestos moments, gens casuals. Els nombrosíssims membres de la família reial basen la seua existència en el fet de ser sers simpàtics, pròxims, referents amables que no participen en les confrontacions polítiques; això justifica per a alguns que no es qüestione la seua permanència, malgrat estar instal·lats en una vida de luxe insultant que paguem tots/es els ciutadans/nes. El problema és quan, a més, deixen de ser un decorat, un teló de fons de l’estil dels seus avantpassats penjats al Prado, i es decideixen a posar de manifest la seua verdadera ideologia, generant una manera il·legítima d’intervenir en els debats socials.

El que és un dret en boca d’un/a ciutadà/na qualsevol, no ho és quan qui ha de guardar una estricta neutralitat es manifesta sobre qüestions polèmiques en contra d’allò que s’ha aprovat pel poder legislatiu, utilitzant per a això tribunes preferents. Així doncs, no hem de posar-li sordina al rebuig social davant d’actituds que posen en dubte els drets civils, la lluita contra la violència de gènere o l’avanç del feminisme i les polítiques d’igualtat. Caldrà fer caure tots els tabús i reivindicar un model d’estat democràtic, federal i republicà.

 

6/11/08