som d’esquerres, som d’esquera unida
manifest de l’àgora de l’esquerra plural [accedir]
 

28 11 2008

Més finançament municipal, més municipalisme, més participació.

Estefania Candel i Lluch
Secretària de Política Municipal d’Esquerra Unida del País Valencià

Des d’EUPV fa temps que estem demanant un finançament local més just i transparent per a poder oferir uns serveis públics de qualitat i donar una resposta a les necessitats de la gent.

Més finançament per als Ajuntaments perquè són la institució més propera als ciutadans i ciutadanes, i des d’on s’ha de potenciar la participació dels veïns i veïnes en aquells assumptes que els afecten. Per això, s’ha de dotar als Ajuntaments de més recursos i començar a treballar des de baix, coordinant polítiques entre municipis, mancomunant, així potenciaríem la solidaritat entre municipis i, sobre tot, la participació política activa de tots i de totes.

En l’actualitat un Ajuntament es finança en més del 50% d’ingressos propis, és a dir, del què es recapta amb els impostos i les taxes, un 20% són transferències de l’Estat i la resta subvencions de la Generalitat, de la Diputació o d’altres organismes. Aquestes subvencions, que suposen el 30% del pressupost d’un Ajuntament, són finalistes, és a dir, es donen per a projectes concrets i no es poden utilitzar per a altres. Això fa que moltes vegades els Ajuntaments no tinguen possibilitats de treballar amb allò que consideren que fa falta per als municipis ja que “per a això no n’hi ha diners”. I aquests projectes són un reflex de les polítiques d’aquells que governen a les Conselleries, Diputacions, Govern Central o Europeu, i els criteris pels que es donen moltes vegades no tenen res a veure amb la realitat dels municipis.

Totes les organitzacions polítiques als seus programes electorals parlaven de millorar el finançament municipal, però no ho han complit mai, ni el PP ni el PSOE. Des de moltes institucions, no sols des dels Ajuntaments, s’han presentat mocions, proposicions... sol·licitant un nou model de finançament ja que l’actual no és el més adequat. Fins al moment, tots els presidents del Govern s’han compromès en resoldre aquestes demandes però avui continuen incomplint-se, sols ha estat una promesa electoral.

La situació s’agreuja amb l’ampliació de les competències municipals. Els Ajuntaments han anat assumint obligacions pròpies d’altres Administracions perquè aquestes no ho fan. Han d’afrontar tots els problemes que es plantegen als municipis i donar solucions, els veïns i veïnes acudeixen al seu consistori per aconseguir respostes que altres administracions no els donen.

A més a més, en compte d’ampliar i millorar el finançament, el que han fet els governs, fins al moment, ha estat eliminar un impost que recaptaven els Ajuntaments: l’IAE. L’Impost sobre Activitats Econòmiques fou eliminat pel govern d’Aznar i no es va prendre cap mesura per compensar als Ajuntaments.

Una part del finançament municipal prové encara d’ingressos tributaris: l’Impost de Béns Immobles (“la contribució”) i les taxes del fem, de l’aigua, els guals, ... El que es recapta en aquestes taxes deuria servir per pagar el servei. Però el PP i el PSOE estan utilitzant també aquest tema en el seu discurs sobre la crisi... Demagògia. Com van a millorar els serveis baixant les taxes o eliminant impostos? Precisament el PP ha proposat amb la Llei d’Acompanyament dels pressupostos per al 2009 una baixada dels impostos directes que provocarà, evidentment, una disminució dels efectes redistributius dels impostos progressius. Per exemple, amb la reducció de l’Impost de Patrimoni o de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics. Amb aquestes polítiques sols s’està ajudant a les grans fortunes que haurien de ser les que més pagaren.

La situació que es produeix amb l’actual crisi és molt complicada i per això en la gran majoria d’Ajuntaments s’estan plantejant plans d’austeritat i d’estabilitat per poder fer front a tots els problemes. I, sobre tot, en aquelles corporacions amb deutes conseqüència de les despeses provocades a l’assumir qüestions que no els eren pròpies. Però, l’austeritat no ha de suposar una reducció sinó una gestió diferent no malbaratant els diners públics amb projectes innecessaris. S’ha d’invertir en serveis que milloren l’atenció de tots i de totes i que minoren els efectes de la crisi. Aquests projectes han de cenyir-se a les necessitats reals del municipi: no calen les obres “faraòniques” a les que ens tenen acostumats el PP i el PSOE.

Per això, en tots els Ajuntaments hem de ser responsables però sobre tot no hem de deixar de reivindicar un model de finançament més just i coherent on totes les administracions complisquen amb allò que els pertoca a cadascuna. Hem d’exigir al Govern Central una llei de finançament local més justa però també que el Govern Autonòmic assegure els fons de compensació que van prometre.

Si no s’amplia el finançament local els més perjudicats seran els veïns i les veïnes ja que amb tots els problemes que haurem d’afrontar no es podran atendre les necessitats de tots i de totes i es reduiran els serveis.

 

28/11/08

 

 
 
 
 
 

 

país valencià 2008