La crisi: que la paguen els rics

Glòria Marcos i Martí, Coordinadora d’EUPV

Em comenta un amic que els diners han de ser com l'energia, que no es destrueix sinó que es transforma; per tant, es pregunta: on estan els béns econòmics que alguns han acumulat en els últims anys, mentres creixia l'especulació en l'entorn d'un món cada vegada més global en el que els treballadors i treballadores han anat perdent salari i drets? Segueix el meu amic dient que tots els governs estan donant ajudes a aquelles institucions financeres que han sigut els màxims responsables de la crisi amb la seua avidesa insaciable de beneficis. M'explica que els cinc bancs més importants de l'estat espanyol han guanyat en l'últim trimestre 15.000 milions d’euros. On estan? Tampoc pareix raonable, insisteix, ajudar a les empreses que, per mitjà d'Expedients de Regulació d'Ocupació, incrementen el nombre de parats. És acceptable que Nissan, que ha rebut 43 milions d’euros d'ajudes públiques, ara anuncie el seu tancament? Quants diners ha rebut la Ford? Per què es destinen grans partides pressupostàries, procedents dels impostos que paguem els ciutadans/nes amb rendes mitges i baixes, a grups que, actuant sense cap transparència, han provocat l'actual situació? No es poden posar pegats; només hi ha una manera d'eixir de la crisi i és amb propostes que permeten modificar la situació actual. Cal crear un banc i una asseguradora públics, cal defendre l'economia domèstica, fomentar l'ocupació i el repartiment del temps de treball. Hem d'aprofitar el moment en què Espanya ocupe la presidència europea per a recuperar la proposta de la Taxa Tobbin i eliminar els Paradisos Fiscals, com a mínim, a escala europea. Totes les propostes han d'implicar la recerca de solucions que qüestionen totalment el sistema i permeten combatre els efectes del canvi climàtic i la crisi mediambiental, energètica i alimentària. Cada vegada és més necessària una altra Europa i una esquerra activa, actual, antipatriarcal i anticapitalista.

 

14/12/08