La vaga en l’agenda

Ignacio Blanco, secretari de comunicació d’EUPV y membre del CPF d’IU

En el seu primer discurs com a coordinador general d’IU davant del Consell Polític Federal, Cayo Lara va rememorar la vaga general del 14D de 1988, en el dia del seu vinté aniversari, i va afirmar que “si es continua així haurà d'haver-hi una vaga general".

Els membres del CPF aplaudírem les seues paraules, entenent-les en el seu just context com una crítica a la política econòmica del govern i un crida a la mobilització social, i no com una convocatòria concreta que IU no té intenció -ni probablement capacitat- de fer al marge dels sindicats i que no ha sigut debatuda i aprovada en els òrgans de direcció. Però allí estaven també presents els mitjans de comunicació, que necessiten titulars per a vendre periòdics i polèmiques que generen nous titulars i més vendes.

Així, el “comunista moderat” ja tenia la seua primera pedra de toc. Enfrontat a les seues pròpies paraules, Cayo va passar els dies següents per tot tipus d'entrevistes en què va haver d'explicar -“matisar” van dir els mitjans, com si no haguera estat prou clar des del principi- que no havia convocat una vaga general, sinó afirmat que "les condicions es podrien donar per a convocar-la si el Govern persistix a traure els diners públics a tots els ciutadans per a ficar-los en les butxaques de la banca".

Els mitjans afins al govern del PSOE s'han delectat en l'anècdota, intentant presentar Cayo Lara enfrontat als sindicats majoritaris CCOO i UGT, als representants dels quals han preguntat una vegada i una altra per la vaga general per a publicar les seues respostes negatives com un martellada en els peus del nou coordinador general d’IU. També han eixit a replicar a Cayo representants d'altres partits polítics i de les organitzacions empresarials, i inclús els propis mitjans de comunicació en els seus editorials. Com escrivia Susana López al director d'El País, pareix que la sola menció de la vaga general per part del nou coordinador general d’IU li ha posat els pèls de punta a l'establishment. Serà que encara preocupem?

Estic segur que Cayo no imaginava la transcendència de les seues paraules, ni pretenia amb elles generar tanta polèmica, però involuntàriament ha aconseguit el que IU portava sense fer des de fa anys: marcar l'agenda política, en compte d'anar a remolc dels altres. Encara descontextualitzat o caricaturitzat, el seu comentari ha ocupat moltes pàgines de premsa i minuts de ràdio i televisió, i sobre ell s'han posicionat tots els creadors d'opinió.

Probablement hui la vaga general està una mica més prop, perquè ja es parla d'ella, i pel mateix la recuperació d’IU també. Això sí que és realment important perquè, com va dir Cayo en el seu discurs, "els pobres ens estan esperant, les treballadores i els treballadors acomiadats ens estan esperant, els joves hipotecats ens estan esperant, i els que anhelen la igualtat també ens estan esperant".