Menys polítics, menys funcionaris, menys estat...

 

Glòria Marcos i Martí,
Presidenta de l'Institut d'Estudis Polítics

Tots recordem aquella famosa frase que resumia el liberalisme econòmic: “més mercat i menys estat”. Aquesta màxima venia a postular el lliure mercat com a regulador últim de les societats democràtiques. Doncs bé, malgrat que hem patit l'aplicació pràctica del neoliberalisme més radical i  evident, la greu crisi que estem patint, producte de l'insaciable afany de lucre dels què hegemonitzen els mercats, va provocar que, fins i tot, en els primers moments es parlara de la necessitat de refundar el capitalisme.

No obstant això, vist el que està passant, vist que les classes populars, les que pateixen les conseqüències de la crisi, es resignen de moment, i no s'intueïx l'aparició de revoltes socials, la dreta més radical i desvergonyida  planteja una nova volta d'aixeta sobre les conquistes de l'estat del benestar. Així, assistim a un atac sense precedents contra tot alló que es defineix com públic. Basant-se en una necessària tornada a l'austeritat, es confon balafiament amb la despesa que requereix el manteniment  dels serveis bàsics,  i s'amenaça els empleats públic, garants de la prestació d'aquestos serveis;  s'ataca l'estructura de l'estat plurinacional i es qüestionen els recursos necessaris per a garantir la representació política. Açò és el que amaguen les últimes consignes del PP. Cada vegada se'ls veu més el plomall. Segons pareix, com el seu col·lega britànic Cameron, pretenen reduir el nombre de funcionaris, proveir  la funció pública amb el sistema que va provocar les cessanties del s.XIX,  moderns ells!, i tornar a l'estat jacobí. Tot això mentres s'entrega al negoci privat la sanitat, l'educació, els serveis socials...
           
Mentrestant, en el País Valencià el cas Brugal avança inexorablement, estenent la corrupció a tots els àmbits de govern del PP. Però no cal deixar-se véncer pel pessimisme. Enfront d'aquestes conductes, hi ha altres opcions possibles.

Des d'ací  vull trasmetre un últim adéu a una persona impecable, un infatigable lluitador per la llibertat i els drets: gràcies, Marcelino.