Suecans, som uns desenvolupats

 

Enric Gil,
Membre d'EUPV de Sueca

Suecans, som uns subdesenvolupats des d´un punt de vista social. I ho som en tant que Sueca forma part del Regne d´Espanya. Què vol dir això? Doncs que els serveis bàsics que ens ofereix el nostre Estat del benestar són bastant raquítics si els comparem amb els d´altres països d´un nivell de riquesa semblant al nostre. La sanitat, l´educació, les ajudes a les famílies i a les persones dependents, així com altres serveis públics, deixen molt que desitjar per aquestes latituds.

No ho dic jo, sinó el professor Vicenç Navarro, catedràtic de polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra i de la John Hopkins University, en els seu esplèndid llibre El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias (2006, Barcelona, Anagrama). Aquest intel·lectual de prestigi internacional, que ha assessorat polítics com Salvador Allende o Jesse Jackson, té un problema, però, i és que no forma part de la nòmina habitual dels tertulians que contínuament ens esquitxen amb les seues opinions prefabricades des dels mitjans de comunicació hegemònics. El cas és que molts d´aquests tertulians o "opinòlegs" (ço és, experts en opinar sobre qualsevol tema, diví o humà, perquè aquestes persones ho saben tot de tot) no es cansen de repetir que un dels problemes més greus de l´economia espanyola és que el nostre Estat del benestar és excessivament generós, la qual cosa vol dir que gasta massa diners. D´ahí es dedueix fàcilment que una de les mesures més importants que s´haurien de prendre per sortir de la crisi hauria de ser reduir les despeses generades pel nostre suposadament mastodòntic Estat social, al mateix temps que s´haurien d´incentivar les privatitzacions, ja que la gestió privada és sempre més "eficaç" (eficaç per a qui i segons qui?) que la pública. El llibre del professor Navarro s´encarrega de demostrar, amb dades i sòlids arguments, que aquest plantejament no per més repetit resulta més vertader.

Diu el catedràtic de la Pompeu Fabra que una de les coses que més el va sobtar quan va tornar a Espanya després d´un llarg exili va ser l´enorme complacència de l´estructura del poder polític, econòmic i mediàtic sobre la situació del país: eren els anys de l´ "España va bien" d´Aznar. Ara bé, aquesta imatge "oficial" contrastava amb la realitat social espanyola: en l´any 2002 (últim any on es disposaven de xifres comparables amb la resta de la UE-15 en el moment de la publicació del llibre, però la situació no ha canviat gaire a data d´avui), la despesa pública en protecció social com a percentatge del PIB en Espanya era del 19,7%, xifra molt menor al 26,9% de mitjana de la UE-15 o al 31,1% de països com Suècia. Segons Navarro, les causes de l´enorme retard de l´Estat del benestar espanyol són el poder de classe i el poder de gènere. L´enorme poder de les forces conservadores en el nostre país és el principal responsable del caràcter raquític dels nostres serveis públics. A la vegada, aquest poder contribueix també a la subordinació de la dona, la qual, al seu torn, es troba a la base del retard en els serveis d´ajuda a les famílies com, per exemple, les escoles d´infància o els serveis domiciliaris a les persones amb discapacitats. Aquest domini conservador té unes causes històriques ben concretes i fàcilment identificables: la dictadura franquista, que es va caracteritzar per ser un règim polític feixista al servei de les classes altes espanyoles. La immodèlica transició de la dictadura a la democràcia que hem patit és la responsable, segons el professor Navarro, de l´enorme poder que encara avui tenen institucions ultraconservadores com la Monarquia o l´Esglèsia catòlica espanyola (la qual va ser còmplice del feixisme espanyol). ¿Com s´explica si no, per exemple, que en un país amb més de quatre milions d´aturats i on s´està produint una retallada brutal de drets socials, l´Estat tinga previst gastar-se, en les visites del Papa a Santiago, Barcelona i Madrid, uns 50 milions d´euros (vegeu la web: www.laicismo.org)?

Siga com siga, la ideologia que justifica la destrucció de l´Estat del benestar no és altra que el neoliberalisme, una doctrina política i econòmica que serveix als interessos de la banca i de les grans empreses transnacionals. Segons aquesta doctrina, defensada amb la fe dels fanàtics no només pel PP sinó també pel PSOE, per tal que es produisca una situació social de benestar i de progrés econòmic per a tothom cal deixar que el mercat actue per si sol, sense interferències estatals. El problema és que això, en la realitat, no es compleix: més aviat cal dir que les polítiques neoliberals són les responsables de l´augment de les desigualtats en el món en els darrers 30 anys, tant en els països desenvolupats com en els subdesenvolupats. I aquesta creixent desigualtat, que inevitablement es veurà agreujada per les mesures contra les classes populars preses per diferents governs europeus (entre ells l´espanyol), és la que es troba en l´origen de la crisi actual. No, que no ens enganye el discurs populista i xenòfob (per desgràcia cada cop més habitual) del PP i d´altres partits d´extrema dreta que planteja els problemes econòmics actuals en termes d´un conflicte entre els mal anomenats països rics i països pobres (més aviat caldria parlar de països enriquits i països empobrits), o entre els espanyols i els immigrants. No, el conflicte es dóna entre la classe capitalista i la classe treballadora, i això a nivell mundial. El que passa és que els partits hegemònics (el PP i el PSOE en el Regne d´Espanya) neguen aquest conflicte, i plantegen les seues mesures contra la crisi com les úniques possibles, quan en realitat constitueixen unes polítiques que afavoreixen els interessos dels ultrarics en perjudici de les classes treballadores.

Dit d´una altra manera: la crisi provocada pel poder descomunal d´una minoria mundial de multimilionaris ens estan obligant a pagar-la als treballadors. La qüestió és: fins quan ho suportarem, això? Quan ens adonarem que tots no som iguals en el capitalisme, que continuen existent classes socials amb diferent poder? Llibres com aquest del professor Navarro ens ajuden a conscienciar-nos de les profundes injustícies existents en Espanya i en el món. I prendre consciència de la injustícia constitueix un primer pas imprescindible per tal de buscar una altra eixida possible a la crisi, una eixida des de l´esquerra, progressista, que no atempte contra uns drets socials que tant han costat d´assolir i contra un Estat del benestar, l´espanyol, ja de per si prou dèbil. No ens hem de ressignar al neoliberalisme de fons compartit tant pel Partit Socialista (on és el socialisme que defensen?) com pel Partit Popular. Hi ha més alternatives. Per exemple: la representada per Esquerra Unida.