Al voltant de les pensions

 

Glòria Marcos i Martí,
Presidenta de l'Institut d'Estudis Polítics

Malgrat les edulcorades festes nadalenques i el seu induït correlat de voraç consumisme i sensibleria, es mantenen els propòsits del govern del PSOE de continuar atacant els interessos dels treballadors i treballadores en la seua vida present i futura. Concretament, la proposta de modificació de les pensions és absolutament injustificable. M'agradaria que recordàrem un parell de dades: el superàvit del sistema de pensions en 2010, any en què segons interessats informes bancaris s'augurava la seua fallida, ha sigut de més d'11.000 milions d’euros; a més, en l'estat espanyol es destina al pagament de les pensions el 9% del PIB, tres punts menys que en la resta dels països del nostre entorn. Tot això suposa que estem davant d'una situació que, de cap manera, exigeix retalls. El problema real és la pressió que des del sistema financer s'està realitzant per a incrementar els plans de pensions privats.

Per un costat, es pretén retardar l'edat de jubilació i reduir la quantitat a percebre augmentant el període de càlcul. Si tenim en compte que fa quasi 35 anys, quan vaig començar a treballar, cobrava l'equivalent a 60 euros i després durant molts anys vaig guanyar 135, 270 i fins i tot 500, si em calcularen la prestació de jubilació sobre eixes quantitats m'eixiria una pensió de rialla. El problema és com aconseguiran que els mileuristes d'avui, que a penes guanyen per a subsistir, subscriguen plans de pensions complementaris. A més qui garanteix què els sistemes privats no entraran en fallida i serviran per a millorar la vida dels futurs jubilats? Els posaré un exemple: quan mon pare va accedir a la funció pública, l’any 1942, va subscriure de forma voluntària una pensió complementària que li garantia cobrar en el futur el que es denominaven “Drets Passius Màxims”; doncs bé, després de pagar durant tota la seua vida professional, avui rep per eixe concepte la fabulosa quantitat de 16'42 euros al mes. Entendran per que siga escèptica, molt escéptica, davant de les suposades bondats del què ens proposen.